Caldes de Montbui: grups de defensa del territori.

Volem un parc a l'Estació (1976-1986)

1) L’antiga estació del Calderí (1880-1939).

2) Intents de l’Ajuntament per aconseguir un parc (1957-1976)

3) La campanya “Volem un parc a l’Estació” (1976-1981).

1) L'antiga estació del Calderí (1880-1939)

El 27 de juliol de 1880 s’inaugura oficialment el Ferrocarril Caldes de Montbui a Mollet. L’origen d’aquest ferrocarril rau en el fet que en aquella època Caldes de Montbui, amb els seus set balnearis i dos hospitals, era la primera estació termal de Catalunya i la segona d’Espanya, allotjant cada any unes 10.000 persones que venien a prendre les aigües. Entremig s’hi trobava gent important del món econòmic i polític i va considerar-se que la construcció d’un ferrocarril per transportar viatgers i malalts seria un molt bon negoci. El primer projecte de 1840 parlava d’un tramvia animal, però quan la via ja va estar instal·lada es va optar per la compra de tres locomotores de vapor, batejades amb els noms de “Caldes”, “Palau” i “Remei”. De seguida el tren va ser anomenat popularment “El Calderí”, i van establir-se tres trajectes al dia, amb les estacions de Caldes, Palau, Gallecs, Santa Perpètua i Mollet-Nord, on els viatgers podien fer transbord cap a Barcelona o bé en direcció Vic i Ripoll. Tot i que era un trajecte curt, d’uns setze quilòmetres, el tren era de via ampla per permetre l’intercanvi de vagons a Mollet. Per tant, era un veritable tren i no un carrilet.
L’any 1900 la crisi dels balnearis s’aguditza i el 1901 es crea una nova companyia anomenada “Compañía de Ferrocarriles y Tranvías”, coincidit amb l’inici de l’explotació de la pedrera del Remei per part de la companyia “Fomento de Obras y Construcciones”, la qual havia obtingut els drets per pavimentar amb llambordes els carrers de Barcelona. Les llambordes es transportaven des de la pedrera amb carros, primer bous i després de cavalls, i a l’estació es van instal·lar unes grues per a carregar-les als vagons del tren. Amb l’establiment de les línies telegràfiques i telefòniques també va transportar pals de fusta i cablejat, i l’any 1912 el ferrocarril tenia tres-cents treballadors. També es va intentar el transport a Barcelona de bidons d’aigua termal de 50 litres, anomenada “Thermion”. Però en emmagatzemar-la es feia malbé, i va desestimar-se el projecte.
L’any 1929 és el de la gran crisi del ferrocarril, quan la companyia del Foment substitueix els carros per camions de la marca “Saurer” que transporten les llambordes directament des de la pedrera fins Barcelona. I d’altra banda i coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, l’empresa Sagalés posa a disposició del públic autobusos directes per anar a Barcelona, de la marca Hispano Suiza. Al veure’s privat del transport de mercaderies i essent que constantment disminuïa el nombre de viatgers a causa de l’autobús, el final de la línia era només qüestió de temps. A més les màquines de carbó eren molt antiquades, i els vagons amb bancs de fusta molt incòmodes. Faltaven diners per a tot i van arribar a cancel·lar-se alguns viatges per manca de carbó. I finalment l’any 1932 va anunciar-se el cessament de la circulació, deixant sense feina quaranta-quatre persones. Diferents polítics locals van crear una “Associació pro-Ferrocarril” i van fer-se diferents gestions a Barcelona, però sense aconseguir cap resultat concret.
Poc després d’esclatar la guerra el 1936, el ferrocarril va tornar a posar-se en marxa. Tots els homes útils que hi havien treballat van ser obligats pel govern a incorporar-s’hi, i es va treure llenya del Bosc Gran per a reparar travesses i fins i tot per fer anar les màquines. Però el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entren a Caldes i el ferrocarril s’atura definitivament.
Durant els anys quaranta van fer-se algunes gestions per recuperar el Calderí, i fins i tot va intentar-se omplir les calderes amb aigua termal. Va crear-se la companyia Ferrocarriles y Transportes” (FYTSA), propietària de la concessió dels drets del Ferrocarril, que arriba a obtenir una ordre ministerial el 1947 de contracte entre FYTSA i RENFE per tornar a posar en marxa el ferrocarril, corresponent a RENFE l’aportació de tres automotors Diésel per a passatgers i material pel transport de mercaderies. Dos anys més tard una ordre ministerial posterior anul·là l’anterior de manera inesperada i el projecte queda de nou aturat. Tenen lloc diferents accions legals i finalment el Tribunal Suprem dóna la raó a FYTSA. Però el material ja estava molt deteriorat i amb les penúries de la postguerra la fusta i el ferro dels vagons i de les grues havia anat desapareixent. Mentrestant l”any 1942 l’empresa Sagalés obté la concessió d’una línia d’autobusos entre Sant Feliu i Barcelona, passant per Caldes. Finalment l’any 1959 la companyia Sagalés absorbeix per conveni mutu la companyia “Ferrocarriles y Transportes”, propietària dels drets del ferrocarril, i s’estableix una línia d’autobusos Caldes-Barcelona amb nou material. L’esplanada de l’estació queda en desús, i és utilitzada per FYTSA – Sagalés per aparcar-hi autobusos. El 1960 s’arrenquen les vies, i el 1980 es decideix enderrocar l’edifici de l’estació, últim símbol del Calderí, tot i que es trobava en bon estat estructural.

Bibliografia:
  • “El Calderí”, Raimundo García, Ajuntament de Caldes de Montbui, 1984.
  • “El tren de Caldes”, Carles Salmeron, Col. “Els trens de Catalunya”, 1991.

2) Intents de l'Ajuntament per aconseguir un Parc (1957-1976)

Mapes fotogràfics de l'estació de Caldes de Montbui

La primera vegada que al Setmanari Montbui es va citar la idea o el desig que els terrenys o si més no una part del que havia estat l’estació del tren es convertissin en parc municipal va ser el 5 de gener de 1957 (núm. 648), en una entrevista a l’alcalde d’aleshores Joan Riba Guixà. El Sr. Riba afirmava que al poble de Caldes i a ell li agradaria molt que als terrenys de l’estació s’hi fes un parc municipal.

El 5 d’octubre de 1957 (núm. 686) un article anònim afirma que els terrenys de l’antiga estació són una mena de terra de ningú sense ús i amb vies mortes semienterrades. Actualment només serveix per acollir als firaires per la Festa Major, però deixa caure que el desig dels calderins és que aquell lloc sigui un dia parc municipal.

El 10 de desembre de 1960 (núm. 842) es fa ressò d’un moviment de terres al carrer “Espartero”. Les terres extretes es varen destinar a omplir un gran forat que hi ha als terrenys de l’antiga estació. Deixa caure la il·lusió col·lectiva que aquella gran explanada esdevingui un dia parc municipal.

L’11 d’octubre de 1969 (núm. 1274) el Setmanari publica un extracte d’una sessió plenària (alcaldia de Ramon Sagalés Torras) en ell es publica que la Direcció General de Patrimoni de l’Estat havia acordat que els terrenys de l’antiga estació s’utilitzessin d’aquesta manera: illa de cases núm. 1 pel servei de correus, telègrafs, telèfons i centre d’ensenyament. L’illa de cases núm. 2 per mercat. L’illa de cases núm. 3 seria zona verda o parc públic.

El 2 de gener de 1971 (núm.1333) es publica l’extracte d’un ple (alcaldia Ramon Sagalés) on es verifica que la Delegació d’Hisenda demana la identificació de les finques de l’antiga estació que s’han sol·licitat per ser destinades a mercat i zona verda.

El 5 d’octubre de 1974 (núm. 1510) publica una entrevista de Lluís Vieto a l’alcalde Genís Pujol. L’alcalde afirma que s’està intentant que el Ministeri d’Hisenda cedeixi els terrenys de l’antiga estació per fer-hi un mercat.

El Montbui del 11 d’octubre de 1975 (núm. 1556) inclou una foto interessant que mostra 12 autocars aparcats a l’actual Parc de l’Estació.

La primera vegada que sembla que es posi fil a l’agulla de debò és el dia 6 de març de 1976 (núm. 1574) en un format d’entrevista a l’alcalde Genís Pujol i alguns regidors. En ella es parla de la compra dels terrenys de l’antiga estació propietat de l’Estat. L’Estat va posar els terrenys a subhasta per la quantitat de set milions. Tot i que anys enrera els havia ofert per 2 milions de pessetes. Es lamenta l’ocasió perduda.

(fins aquí les citacions més o menys directes que cronològicament s’han fet al Setmanari Montbui sobre al parc de l’estació.

I a partir del 13 de novembre de 1976 (Montbui núm. 1603), es comença a parlar de la comissió pro parc “Volem un parc a l’Estació”.

 

(1971-06-02).- Memòria del Pla Especial

(1971-12-27).- Impugnacio Pla Especial

(1972-07-04).- Resolució d’Urbanisme

3) La campanya "Volem un parc a l'Estació" (1976-1981).

Octaveta de presentació de la campanya “L’Estació ha de ser un Parc!.
Es presenten com “un grup de gent de Caldes, preocupats per la realitat que ens envolta, amb ganes d’intervenir-hi constructivament”. El funcionament de la “Comissió Pro-Parc és obert i assembleari. Proposen el Parc a l’Estació com una bona idea per començar a moure’ns i participar.
La proposta del pla a seguir és: període d’un any, organització d’activitats participatives als terrenys del parc, elaboració de projectes de disseny del parc, exposició de les maquetes dels projectes, i votació popular per triar el projecte guanyador. Posteriorment es demanarà la col·laboració de l’Ajuntament per aconseguir la construcció i finançament.
I acaben dient: “Sigui quina sigui la resposta de l’Ajuntament, caldrà tirar el parc endavant, i estem disposats a tot per aconseguir-ho”. “Som-hi doncs, el Parc és nostre!”.

La Comissió Pro-Parc va seguir l’estratègia anunciada. Es van realitzar festes i espectacles als terrenys del Parc, es van presentar les maquetes corresponents als projectes i es va realitzar la votació popular, tal i com ens indiquen les fotografies. Van col·laborar partits polítics i l’Associació Cultural.

Finalment es va presentar a l’Ajuntament el projecte guanyador i se li va sol·licitar que iniciés els tràmits per aconseguir el finançament necessari.  I tal i com informa el Montbui del 15 de gener de 1977, la Diputació va concedir a l’Ajuntament 6 milions de pessetes dels quals el 90% a fons perdut i el 10% restant a retornar en 10 anys i sense interessos.

La mobilització popular ho havia aconseguit: l’Estació serà un Parc!

Tot i haver-se realitzat la campanya demanant un Parc als terrenys de l’Estació, els dies van passant i s’hi ha instal·lat un circ, paradetes, i d’altres usos no volguts.

Exigim a l’Ajuntament que s’hi instal·lin ja els bancs i gronxadors i que l’Estació sigui un Parc!

Per fi!  Acte d’inauguració diumenge 7 de juny de 1981 !

Fotografies de la mobilització popular  per triar un projecte de manera participativa.

Obres del Parc i festa final d’inauguració.

Articles premsa:

  • Un PARQUE en la Estación“. (Montbui, 13-11-1976).
    Article signat per la “Comissió Pro-Parc” que explica que a Caldes no hi ha cap parc, un lloc de descans per petits i grans i on poder xerrar amb els amics o fer festes a l’aire lliure. Després informa que el solar de la vella estació està declarat zona verda en el Pla d’Urbanisme Municipal. Però el Parc no es fa. I serà una realitat quan el poble faci seu aquest problema i s’impliqui en la seva creació i realització. I acaba fent una crida a tot el poble, entitats i associacions per a participar-hi.
  • Correspondiendo a la llamada de la Comisión Pro-Parque“, “A la vuelta con el Parque” i “El Parque en la Estación“. (Montbui). Tres articles sobre el Parc de costat a la mateixa pàgina del Montbui. El primer, signat per C.T., defensa que una de les tres illes sigui per a un Centre Cívic, i que les altres dues illes siguin utilitzades per a parc públic. El segon no entén que per a fer un Parc s’hagin de pagar set milions de pessetes, tenint en compte que els terrenys de l’antiga estació de ferrocarril “segons sembla, són del patrimoni nacional”. I el tercer és una nota de la Comissió Pro-Parc convocant a tothom qui vulgui a assistir a una reunió de treball al Casal Parroquial per a informar i decidir les estratègies per aconseguir el Parc.
  • De la pasada nota de la Comisión Pro-Parque“. (Montbui, novembre de 1976).
    Segons notícies arribades a la redacció del Montbui, la Comissió Pro-Parc no va poder realitzar la reunió que havia convocat al no haver-se rebut l’autorització governativa.
    Per part de la Comissió diuen que la nota va ser lliurada per els joves Castells i Canals, que també van donar el nom d’Artigas, i que venia avalada amb la paraula “autoritzada”.
    El local està actualment en reformes i s’espera la reobertura per mitjans del mes entrant.
  • El Parque”“. (Montbui, 15-1-1977).
    En aquesta nota s’informa que l’Alcaldia, en el seu últim Ple, ha informat a l’Ajuntament de la concessió de 6 milions de pessetes per part de la Diputació per la compra de l’antiga estació en les següents condicions: el 90% a fons perdut, i el 10% restant a retornar en deu anys i sense interessos. I també ha informat de la concessió de 900.000 ptes. per a la construcció d’un Centre Cívic. La maqueta-projecte guanyadora del concurs celebrat la setmana anterior a l’explanada de l’Estació es presentarà a l’Ajuntament, i l’arquitecte guanyador col·laborarà amb l’Arquitecte municipal per a la seva realització. I properament l’esplanada serà declarada no aparcable per a poder començar l’ajardinament.
  • L’Estació serà un Parc“. (Editorial de La Tortuga, núm. 6, febrer 1977).
    La revista mensual “La Tortuga”, editada per l’Associació Cultural de Caldes de Montbui, dedica el seu editorial a explicar que finalment l’esplanada de l’antiga Estació acabarà essent un Parc.
  • Ens prenen el Parc” (Montbui).
    L’article lamenta que els terrenys reivindicats per tot el poble a la campanya “L’Estació ha de ser un Parc” està fent unes altres funcions: alberga un circ, i probablement també serà on el col·loquin les parades de la fira. I el què s’ha de fer és instal·lar-hi bancs i gronxadors. Per tant demanem a l’Ajuntament que ho faci, tot i les dificultats econòmiques. Signen “Uns calderins”.
  • La inauguració del Parc esdevingué una gran festa popular“. (Montbui, 13-6-1981).
    Milers de persones passaren pel Parc. Tot Caldes s’abocà al carrer i va celebrar la inauguració del Parc de l’Estació, convertint tot el dia en una veritable festa popular. Podem considerar el Parc com a un triomf de la voluntat del poble, materialitzada per l’Ajuntament. Amb aquest acte popular podem dir que es clou un llarg període reivindicatiu, assolint-se una fita llargament esperada pel poble.

Acte públic realitzat el 2014 a la Sala de Can Rius

Cartell de l'acte públic "El poble que tu has fet" (4-04-2014) a la sala noble de Can Rius, organitzat per el Grup de Debat. Hi va participar en Lluís Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, i representants dels grups "Salvem el Farell", "Volem un Parc a l'Estació", "Grup de Debat" i "Torre Marimon XXI".

Presentació projectada a l’acte “El poble que tu has fet”  per membres del grup “Volem un Parc a l’Estació”.

Plana en construccióPodeu col·laborar-hi aportant fotografies, documents, àudios, vídeos, proposant modificacions al text, descobrint algun error …
Aquest espai web és obert i estarem encantats d’incorporar-hi tota la informació sobre aquestes lluites que  vulgueu aportar-hi.

Poseu-vos en contacte amb

administrador@grupdedebat.cat